La setena edició de la Fira Valenciana de la Música Trovam – Pro Weekend acollirà la conversa entre Luz Casal, una de les veus més importants de la música espanyola, i Carles Gámez, periodista cultural valencià de vasta trajectòria. Aquesta trobada es portarà a terme el divendres, 8 de novembre, a partir de les 16:00 hores en la sala Cambra de l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló de la Plana.

L’entrevista, de 90 minuts de durada, versarà sobre la vida professional de la vocalista gallega. Cal recordar que els seus inicis se situen a finals de la dècada dels 70 (el seu primer single, “La guapa”, va ser editat per Ariola en 1977) i que el seu últim llançament, Que corra el aire, va ser publicat per Warner Music en març de 2018. D’aquesta manera, els assistents podran conèixer de primera mà les experiències acumulades per Luz Casal al llarg de quatre dècades.

En aquest temps, la cantant ha lliurat àlbums com Luz (Zafiro, 1982), Los ojos del gato (Zafiro, 1984) i Luz III (Zafiro, 1985) amb temes destacats de sonoritats rock com “No aguanto más”, “Ciudad sin ley”, “Tengo bastante”, “Detrás de tu mirada”, “Rufino” o “Voy a por ti”. Així, i també gràcies a la seua participació en la gira El rock de una noche de verano amb Miguel Ríos i Leño, va ser una de les primeres dones en obtenir protagonisme en una escena eminentment masculina.

L’aparició del disc V (Hispavox) en 1989 va suposar la consolidació definitiva de la carrera de Luz Casal. En el seu repertori es van incloure composicions com “Loca”, “Te dejé marchar” i “No me importa nada” que es van convertir en grans èxits alhora que suposaven la incorporació de nous registres al seu estil. Tanmateix, el punt d’inflexió definitiu va arribar amb la seua participació en la banda sonora de la pel·lícula Tacones lejanos (1991) de Pedro Almodóvar, per a la qual va enregistrar el bolero “Piensa en mí” d’Agustín Lara i “Un año de amor” que va popularitzar Mina.

Des d’eixe moment, Luz Casal ha tingut l’oportunitat de recórrer quasi tot el món, ha seguit editant àlbums –A contraluz (Hispavox, 1991); Como la flor prometida (Hispavox, 1995); Un mar de confianza (Epic, 1999); Con otra mirada (EMI, 2002); Sencilla alegria (Epic, 2004)- i signant cançons com “Es por ti”, “Entre mis recuerdos”, “Sentir”, “Dame un beso” o “Un nuevo día brillará”.

Durant la seua presència en la Fira Valenciana de la Música, l’artista gallega també tindrà l’oportunitat d’abordar la seua lluita contra el càncer, una malaltia que la va obligar a allunyar-se dels escenaris en 2007. En eixe període, la cantant va seguir composant al mateix temps que se sotmetia al corresponent tractament. Finalment, nou mesos després veia la llum Vida tóxica (Capitol Records). Després de superar una recaiguda, Luz Casal va posar en marxa el Festival de la Luz a Boimorto, la seua ciutat natal. Es tracta d’una iniciativa solidària que ja ha celebrat vuit edicions i que enguany ha recaptat fons per a les entitats Anxiños, dedicada a l’atenció de xiquets i adolescents amb trastorns mentals greus, i ASANOG (Associació d’Ajuda a Xiquets Oncològics de Galícia).

Finalment, en març de l’any passat es presentava el seu últim disc, Que corra el aire, publicat per Warner. Produït per Ricky Falkner, habitual en discos de Love of Lesbian, Quique González o Iván Ferreiro, l’àlbum servia per a escoltar les primeres composicions originals de Luz Casal després d’un silenci discogràfic de cinc anys. Poc després, la gallega encetava una gira que ja ha passat per més de 80 localitats espanyoles, europees i sud—americanes.

 

El periodista Carles Gámez

D’altra banda, Carles Gámez és una de les signatures valencianes més importants del periodisme cultural. Es va llicenciar en Història de l’Art a la Universitat de València, però finalment es va decantar per la música. Així, va publicar la seua primera crítica discogràfica en la revista Valencia Semanal alhora que col·laborava amb artistes com Els Pavesos o Remigi Palmero. Posteriorment, va passar per les redaccions de Las Provincias i Levante abans d’arribar al setmanari El Temps a meitat de la dècada dels 80.

En 1989, es va incorporar com a guionista a la plantilla de Radiotelevisió Valenciana, on va treballar en programes com “El show de Joan Monleón”, “Bikini Club” o “Colp d’Ull” i en sèries documentals com “Més que moda” i “60 dels 60”. Després d’abandonar l’ens per voluntat pròpia, la signatura de Carles Gámez es va fer habitual en mitjans com El País, La Vanguardia, el suplement Posdata de Levante-EMV, Esquire, Vogue o Huffington Post, entre d’altres.

És autor de llibres sobre la nova cançó (Al vent. Crònica d’una nova cançó), la societat i la cultura de la dècada dels 60 (Los años ye-yé: cuando España hizo pop), l’efervescència dels 70 (Bailando los 70) i biografies sobre diversos artistes (Serrat: un camí compartit; Lluís Llach; Dire Straits). També va escriure els documentals Serrat, el último trovador i Bruno Lomas, rei & rebel.